Esquema resumit de la Francisca

Carta del meu personatge

How I am? (My personality)

Hiii!!! My name is Francisca Urbano and I'm the lady of the palace.
I'm so generous and kind with all the people in the city. I'm also very polite with the nobles of the palace. I can be crude and impatient when the things that I have planned aren't succesful as it was expected. I can be pretend that I'm snob, just to let them think that I don't know anything. I'm also very bossy with the houseworkers who don't work. I'm very sensitive if someone of the palace very close to me is hurted. I'm so much protective with the queen and I don't want anything bad happens to her. I'm able to be brave and sensible in very bad moments, and I can calm other people if they're very agressive or bad-tempered. I can be very shy at first sight with someone I don't know, and be warm-hearted if someone is suffering a lot due to my fault or due to the others fault. I'm so cautious with people that I still don't know why I don't want them to hurt me or hurt the queen.

El meu dia a dia

Per començar, m'aixeco molt aviat, quan es posa el sol perquè he de fer diverses coses durant el dia.
A continuació, vaig a la cuina del palau a esmorzar un got de llet amb una peça de fruita. Seguidament, acompanyo a la reina al seu vestidor perquè es vagi provant diversos vestits i veure quin li queda bé i quin s'ha d'arreglar, normalment durem una llarga estona.
A l'acabar, preparo el menjar, però abans de dinar paro la taula per a la reina. Quan la reina ha acabat de dinar, netejo la taula i vaig a la cuina a menjar el meu dinar, que consisteix en una petita amanida, peix i un tros de pa, i de beguda aigua.
Després vaig a netejar el palau amb l'ajuda d'alguns servents i ajudar als cuiners a preparar el sopar. Mentre es cuina el sopar, vaig a conversar amb la reina i l'ajudo amb temes de vestits, sobre el palau o el castell,...
Tot seguit, trobem que els cuiners ja han parat la taula, per tant, deixo que la reina sopi tranquil·la i jo vaig a fer el mateix a la cuina conversant una mica amb els servents. Per sopar, menjo una sopa de llegums i arròs, i de beguda aigua.
Abans d'anar-me'n a dormir, preparo la roba de la reina i la meva que ens posarem al següent dia. Finalment, em preparo per a anar a dormir, me'n vaig a dormir damunt del llit i m'agafo el diari del calaix superior de la còmoda i una ploma per poder escriure tot el que he fet durant el dia i algunes notes sobre lo que hauria de fer el següent dia o lo que em falta fer d'alguna cosa que no he fet el dia d'avui i quan acabo, deixo el diari i la ploma al calaix i me'n vaig a dormir.

ESQUEMA RUTINA:

My clothes

My character usually wears a long white chemise, then she wears a long skirt from the waist to the ankles. 
She puts on a head-dress to cover a little her hair. Also, she puts on a gown tht covers her chemise. 
Finally, she wears shoes with high heels. Sometimes, she wears accessories like necklaces or earrings.
She has a lot of dresses in her trunk, she is always trying to wear some different dresses that they are very beautiful and they have a lot of style. The colors of her dresses are a little bit darker because in these period, their colors were more darker than brighter.

Descripción Física

Mi personaje es una dama y es un poco bajita, débil y muy joven. A veces puede llegar a ser demasiado meticulosa con las cosas. Francisca es muy madura en todo y es un poco flaca, se la puede ver desde lejos a la perfección que se ve sana. Se puede ver en su cara que es muy dulce y confiada. Es muy expresiva y fresca, también es muy jovial.
En su cara se pueden ver algunas ojeras por culpa de su trabajo que no le deja descansar del todo. Se la puede ver simpática y tranquila tan solo a primera vista. El color de su piel es un poco rosado y blanquecino, su cara es un poco más rosada por la parte de las mejillas. Su frente es lisa y un poco estrecha pero no tanto. Lo que más te hipnotiza con tan solo ver su cara, son sus ojos castaños y despiertos, se puede ver que son soñadores y vivos, sus ojos te atrapan, como si no pudieras salir de esa gran hipnotización. Su nariz es fina y redondita, no tiene ninguna imperfección en la nariz, en cambio, su boca es fresca y firme, un poco grande pero no tanto. También, su cuello es un poco largo y elegante y sus dientes estan alineados y blancos como perlas. Sus labios son sensuales y un poco grandes, a continuación, sus mejillas son un poco redondas y hinchadas, también son rojizas. Sus cejas son delgadas y estan un poco separadas, no tanto, seguidamente, sus orejas son pequeñas y redonditas. Sus manos son cálidas, delicadas y un poco blancas, también son sensibles y sus piernas son delgaditas y un poco largas, finalmente, su cabello es castaño oscuro, brillante y rizado. Es difícil de controlar, por lo que a veces esta un poco desordenado.

ESQUEMA DESCRIPCIÓN FÍSICA:

L'avarícia del nou món

La història comença el 1506, a Sevilla, Espanya. Aquest any va morir Cristòfor Colom, persona la qual va dirigir un dels descobriments més importants: el descobriment d’un nou continent, Amèrica. Va morir sense saber que havia descobert nous territoris i el seu germà, Nicolás Colom va voler fer-se encara més famós i més poderós que ell. Per tant va demanar a la reina d’Espanya Teresa de Castella, que li financés el viatge. A Cristòfor Colom el van enterrar a la Catedral de Sevilla.

Nicolás Colom, consumit per les ganes d’obtenir nous terrenys prepara un viatge a Amèrica, per intentar conquerir i anomenar les civilitzacions que descobrís a nom seu. Ell tenia clar que les persones que formarien part del seu viatge havien de ser els millors, així que, no va perdre el temps, va contactar amb els vint mercaders de millor reputació de tota Europa. Entre ells, destacaven els mercaders: Josep Maria Anton i Andrés Román junt amb els soldats de confiança del noble: Ana María Cruz i Joaquín Rubiños.

Una setmana després, Nicolás Colom es va encaminar cap al port de Sevilla preparat per embarcar-se amb la seva tripulació, ja que la reina havia accedit a finançar-li el viatge. Nicolás i la seva tripulació embarcaren cap a descobrir nous territoris d’Amèrica l'1 de juny de 1506. Durant el viatge, que se suposava que havia de durar vint dies, la brúixola que portava per orientar-se va deixar de funcionar i es van desorientar. Com a conseqüència, el viatge es va allargar, cada vegada l’alimentació era més escassa per a tota la tripulació. Nicolás va aconseguir calmar els ànims i van poder arribar a terra ferma el 22 de juny de 1506.

Quan van desembarcar, es van trobar enmig d’unes civilitzacions indígenes poblades per tribus indígenes. Nicolás sabia que eren molt innocents, el seu exèrcit els podia vèncer amb un sol cop d’espasa, amb un obrir i tancar d’ulls. Nicolás i la seva armada començaren a atacar el poble. Els pobres indígenes van veure com el seu poble, on havien viscut tota la seva vida, havia quedat destrossat com a conseqüència de l’avarícia del noble, si no feien alguna cosa ràpidament, la civilització desapareixeria.

El cap dels indígenes va intentar negociar amb Nicolás, el qual va acceptar. La jefa de la tribu, Achirana, si volia que el seu poble es conservés, havia de cedir el seu lloc a Nicolás, sent cap del seu nou Imperi, el seu domini, tenir poder absolut de tots els territoris. Achirana, sense cap altra opció, va acceptar. Però l’avarícia de Nicolás augmentava, no estava disposat a compartir la glòria, va matar a tota la seva tripulació i així es quedaria ell amb totes les riqueses. 

L’única supervivent va ser Ana María, la mà dreta de Nicolás, a la qual va enviar en un vaixell cap a Espanya . Nicolás va manar a Ana María que digués a la reina que ell havia mort.Ana María va embarcar, però, encara que és el que pensava, no viatjava sola. La bruixa de la civilització indígena s’havia amagat dins el vaixell.Al arribar a Sevilla, Ana María es dirigí directament al palau de la reina per obeir les ordres de Nicolás. Una vegada la deixaren entrar, es va trobar amb la reina Teresa, que just acabava de donar-se un banquet. Ana María va informar-la sobre la tràgica mort de Nicolás. La reina no es podia ni creure els diners que havia perdut acceptant la finança d’aquell maleït viatge!Però, inesperadament, va aparèixer la bruixa del poblat indígena que havia estat conquerit per Nicolás. Ana María sabia que la bruixa acabaria dient tota la veritat. Per tant, va ordenar als guàrdies del palau que se l’emportessin al calabós abans de que obrís la boca i destrosses els plans de Nicolás.La dama, la millor amiga, i ma dreta de la reina, havia presenciat tota l’escena i li va sol·licitar un moment en privat. Una vegada estaven soles, la dama li va dir que, la indígena semblava neguitosa per alguna cosa, que potser l’haurien de deixar parlar. La dama, i les seves aptituds per persuadir,  va convèncer a la reina, la qual li va demanar que baixés al calabós per parlar amb la indígena. Quan es van trobar cara a cara, la indígena va començar a parlar. No parlaven el mateix idioma, no obstant, la bruixa, que era plurilingüe va descobrir quin era l’idioma que havia d’utilitzar per a poder-se comunicar. Li va revelar la veritat: Nicolás estava viu, ell fingí la seva mort per no haver de compartir la fama i les riqueses.La dama es va quedar paralitzada i va anar corrents a dir-li a la reina. La reina es va sentir traïda i va enviar als soldats a buscar-lo. La reina va voler veure amb els seus propis ulls la situació del noble amb el qual va confiar i va ajudar donant-li diners per al viatge que es suposava que era beneficiós per a tots.

Quan van arribar a Amèrica, no va caldre lluitar contra Nicolás perquè se’l van trobar malalt a punt de morir a causa de les malalties que li havien contagiat els nadius Americans. La reina es va enfadar molt i li va dir el que pensava d’ell, sense eufemismes. Nicolás va suplicar que el perdonessin perquè estava molt feble i si no el portaven a Espanya per curar-lo no podria aguantar gaire més. Llavors, la reina va fer fer-lo pagar per el que havia fet i el va deixar allà per a que morís lentament amb patiment, i va demanar les paus amb el poblat indígena.

La cap de la tribu, Achirana, va acceptar i van fer un tracte. Els espanyols i els indígenes no tornarien a estar en guerra i podrien intercanviar productes: els espanyols aconseguien materials i aliments, i els indígenes aconseguien medicines.

Finalment, van tornar a Espanya i la bruixa es va convertir en la traductora oficial de la reina Teresa per facilitar el comerç.