La història comença el 1506, a Sevilla, Espanya. Aquest any va morir Cristòfor Colom, persona la qual va dirigir un dels descobriments més importants: el descobriment d’un nou continent, Amèrica. Va morir sense saber que havia descobert nous territoris i el seu germà, Nicolás Colom va voler fer-se encara més famós i més poderós que ell. Per tant va demanar a la reina d’Espanya Teresa de Castella, que li financés el viatge. A Cristòfor Colom el van enterrar a la Catedral de Sevilla.
Nicolás Colom, consumit per les ganes d’obtenir nous terrenys prepara un viatge a Amèrica, per intentar conquerir i anomenar les civilitzacions que descobrís a nom seu. Ell tenia clar que les persones que formarien part del seu viatge havien de ser els millors, així que, no va perdre el temps, va contactar amb els vint mercaders de millor reputació de tota Europa. Entre ells, destacaven els mercaders: Josep Maria Anton i Andrés Román junt amb els soldats de confiança del noble: Ana María Cruz i Joaquín Rubiños.
Una setmana després, Nicolás Colom es va encaminar cap al port de Sevilla preparat per embarcar-se amb la seva tripulació, ja que la reina havia accedit a finançar-li el viatge. Nicolás i la seva tripulació embarcaren cap a descobrir nous territoris d’Amèrica l'1 de juny de 1506. Durant el viatge, que se suposava que havia de durar vint dies, la brúixola que portava per orientar-se va deixar de funcionar i es van desorientar. Com a conseqüència, el viatge es va allargar, cada vegada l’alimentació era més escassa per a tota la tripulació. Nicolás va aconseguir calmar els ànims i van poder arribar a terra ferma el 22 de juny de 1506.
Quan van desembarcar, es van trobar enmig d’unes civilitzacions indígenes poblades per tribus indígenes. Nicolás sabia que eren molt innocents, el seu exèrcit els podia vèncer amb un sol cop d’espasa, amb un obrir i tancar d’ulls. Nicolás i la seva armada començaren a atacar el poble. Els pobres indígenes van veure com el seu poble, on havien viscut tota la seva vida, havia quedat destrossat com a conseqüència de l’avarícia del noble, si no feien alguna cosa ràpidament, la civilització desapareixeria.
El cap dels indígenes va intentar negociar amb Nicolás, el qual va acceptar. La jefa de la tribu, Achirana, si volia que el seu poble es conservés, havia de cedir el seu lloc a Nicolás, sent cap del seu nou Imperi, el seu domini, tenir poder absolut de tots els territoris. Achirana, sense cap altra opció, va acceptar. Però l’avarícia de Nicolás augmentava, no estava disposat a compartir la glòria, va matar a tota la seva tripulació i així es quedaria ell amb totes les riqueses.
L’única supervivent va ser Ana María, la mà dreta de Nicolás, a la qual va enviar en un vaixell cap a Espanya . Nicolás va manar a Ana María que digués a la reina que ell havia mort.Ana María va embarcar, però, encara que és el que pensava, no viatjava sola. La bruixa de la civilització indígena s’havia amagat dins el vaixell.Al arribar a Sevilla, Ana María es dirigí directament al palau de la reina per obeir les ordres de Nicolás. Una vegada la deixaren entrar, es va trobar amb la reina Teresa, que just acabava de donar-se un banquet. Ana María va informar-la sobre la tràgica mort de Nicolás. La reina no es podia ni creure els diners que havia perdut acceptant la finança d’aquell maleït viatge!Però, inesperadament, va aparèixer la bruixa del poblat indígena que havia estat conquerit per Nicolás. Ana María sabia que la bruixa acabaria dient tota la veritat. Per tant, va ordenar als guàrdies del palau que se l’emportessin al calabós abans de que obrís la boca i destrosses els plans de Nicolás.La dama, la millor amiga, i ma dreta de la reina, havia presenciat tota l’escena i li va sol·licitar un moment en privat. Una vegada estaven soles, la dama li va dir que, la indígena semblava neguitosa per alguna cosa, que potser l’haurien de deixar parlar. La dama, i les seves aptituds per persuadir, va convèncer a la reina, la qual li va demanar que baixés al calabós per parlar amb la indígena. Quan es van trobar cara a cara, la indígena va començar a parlar. No parlaven el mateix idioma, no obstant, la bruixa, que era plurilingüe va descobrir quin era l’idioma que havia d’utilitzar per a poder-se comunicar. Li va revelar la veritat: Nicolás estava viu, ell fingí la seva mort per no haver de compartir la fama i les riqueses.La dama es va quedar paralitzada i va anar corrents a dir-li a la reina. La reina es va sentir traïda i va enviar als soldats a buscar-lo. La reina va voler veure amb els seus propis ulls la situació del noble amb el qual va confiar i va ajudar donant-li diners per al viatge que es suposava que era beneficiós per a tots.
Quan van arribar a Amèrica, no va caldre lluitar contra Nicolás perquè se’l van trobar malalt a punt de morir a causa de les malalties que li havien contagiat els nadius Americans. La reina es va enfadar molt i li va dir el que pensava d’ell, sense eufemismes. Nicolás va suplicar que el perdonessin perquè estava molt feble i si no el portaven a Espanya per curar-lo no podria aguantar gaire més. Llavors, la reina va fer fer-lo pagar per el que havia fet i el va deixar allà per a que morís lentament amb patiment, i va demanar les paus amb el poblat indígena.
La cap de la tribu, Achirana, va acceptar i van fer un tracte. Els espanyols i els indígenes no tornarien a estar en guerra i podrien intercanviar productes: els espanyols aconseguien materials i aliments, i els indígenes aconseguien medicines.
Finalment, van tornar a Espanya i la bruixa es va convertir en la traductora oficial de la reina Teresa per facilitar el comerç.
